Una classe d'Internet

Hola! Vos deixe un vídeo en què xiquets d'11 anys d'un col·legi de Cuenca.
Parla sobre l'ús d'Internet en classe, ells també donen la seua opinió sobre els avantatges del seu ús.

Diari d'un ARTISTA

En aquesta actualització anem a parlar dels avantatges que té l'ús dels weblogs, fotologs. etc, en el món de l'educació. Personalment crec que en el nivell al que anem a treballar nosaltres és molt difícil que els xiquets creuen la seua pròpia pàgina. No obstant això, cree que és una eina molt útil per als professors. M'explique: Al blog podem penjar les experiències que anem tenint dia a dia en classe. Moltes mestres tenen un "Diari de classe" en el qual tots els dies escriuen el que ha passat en classe, què ressalten, què els ha agradat, què canviarien, algunes converses o situacions curioses... és a dir, més o menys el treball que ocupen en l'aula. Internet ens ofereix la possibilitat que açò no quede només entre pàgines, sinó que es pot donar a conèixer a la resta de mestres i així, enriquir el treball l’uns dels altres. D'altra banda, aquesta comunicació entre diferents professionals permet també la creació de debats i discussions d'aquesta forma, conèixer altres formes de pensar, que pot vindre-nos bé per a autoevaluarnos i veure quines coses creiem que són convenients i quins no en el treball en l'aula. A més, el conèixer altres idees pot obrir-nos la nostra ment i perfeccionar la nostra tasca. Finalment, tot açò ens permetrà crear "comunitats d'aprenentatge" on es pot col•laborar i treballar al costat d'altres professionals. El blog d’una mestra també pot servir per a donar a conèixer com treballem als pares, es a dir, que sapiguen qué fem a classe (i així que entengan als fills, ja que moltes vegades arriben a casa contant el que han fet a classe i ningú els entene). Com que als blogs es poden rebre opinions dels DEMÁS, els pares poden opinar al voltant del que fem, donar noves idees, etc. Es a dir, es pot utilitzar com a vehicle per a aconseguir una millor relació familia-escola. Per altra banda, si treballem amb xiquets d’un nivel educatiu millor, podem utitlitzar aquesta ferramenta. Poden fer el seu diari, contant qué els preocupa, quina es la seua opinió al voltant d’alguns temes, poden fer contes i publicar-los per a compartir-los amb altres xiquets. Com es permeten penjar fotografies, el blog també pot ser una finestra oberta para fer conèixer les seues “obres”: dibuixos, fotografies…

Aprenem les fruites

Hola a totes (i tots...) aquest es mi fliptrack!
He pensat tocar el tema de les fruites en valencià. He cercat fotografies molt cridaneres i amb colors vius, a més he triat fruites que els xiquets puguen menjar habitualment.

Los hijos del hambre

Hola! ja estic per ací de nou per a actualitzar el blog El vídeo és una presentació que algú ha fet amb una cançó de Canteca de Macao.

Crec que relata molt bé alguns dels problemes que hi ha actualment, vist des del punt de vista que no ens toca a nosaltres (afortunadament). A més, l'autor d'aquest vídeo (que no és el videoclip) ha anat combinant imatges de la nostra societat, amb les d'altres països. Us convide a la reflexió....

A continuació us pose la lletra:

Con la mirada perdía en esos ojos de cuencas vacías,
se me notan las costillas, debo vivir el día a día.

Y tú preocupao por cómo adelgazar,
pensando todo el día en esos kilitos de más.
Siéntate un ratito y ponte a pensar en cómo viven y mueren los demás.

Pa poder vivir debo arriesgarme a morir,
y aún me queda la esperanza de poder salir aquí.

Navegan mis ilusiones en un frío mar añil,
escapar de la pobreza, por fin por fin por fin!

Y si merece la pena, cruzar en una patera
que va a naufragar antes de llegar a Gibraltar.

Me asusta la pobreza, vete de aquí.
Nos quitas el trabajo y nos traes de fumar,
educamos a tus hijos pa' que roben el pan,
el día de mañana nos vas a gobernar.

Y apaga el televisor y todo vuelve a ser real,
las cosas que has visto se te van a olvidar:
guerras, hambre, precariedad…

Calla tu conciencia y déjate llevar!…

Entonces se apagan todas las luces del barrio
y la gente duerme y no piensa
en los que pierden su vida a diario.

Con la mirada perdía
en esos ojos de cuencas vacías,
se me notan las costillas, y es que debo vivir el día a día.

Començem NTAE!!!

Hola! Sóc Alba! I aquest és el meu blog de l'assignatura de NTAE
Benvinguts!!!